Per a més informació podeu consultar la pàgina de la Vailet.
dimecres, 9 de maig del 2012
Cartellera dels
Multicines La Vailet del 11 al 17 de Maig
Multicines La Vailet del 11 al 17 de Maig
Per a més informació podeu consultar la pàgina de la Vailet.
dijous, 3 de maig del 2012
25è MKC de la temporada:
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
dos Jaumes d'alçada (Vidal i Chavarría)
i Ennio Morriconne al poder!
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
dos Jaumes d'alçada (Vidal i Chavarría)
i Ennio Morriconne al poder!
Al 96è Més que cinema Ràdio Sant Vicenç...
...us presentem l'estrena absoluta dels Multicines La Vailet, que ha estat American Pie que, segons Jaume Chavarria, hem hagut d'esperar per ella 9 anys... Serà poc o molt?. A més a més, també ens parla d'ella encara que no l'havia vista Jaume Vidal, gran locutor amic de Panorames de cinema.
A la segona part del programa, tot trobant a faltar els nostres companys Imma Soler i Rafa G, que de seguida tornarem a tenir amb nosaltres, els Jaumes inicien una xerrada super animosa i enriquidora sobre les pel·lícules de les que havia estat artífex de la banda sonora Ennio Morricone.
Entre les més de 400 pel·lícules en què ha estat compositor musical Ennio, els nostres Chavarría i Vidal ens han parlat de Hi havia una vegada America, Cinema Paradiso, La Missió ("música èpica i suau, la conquesta amb bons i dolents, Morricone sap posar música i innovar, quedo flipant amb Ennio", segons paraules de Jaume Chavarría).
El seu debut cinematogràfic, és a dir, quan el seu nom apareix als crèdits, arriba el 1961 amb el film Il federale de Luciano Salce, una sàtira sobre la caiguda del feixisme amb una gran interpretació de Ugo Tognazzi. En aquest punt arrenca la seva abundant filmografia, que toca tots els gèneres, amb dues aportacions al western amb el pseudònim de Dan Savio: Gringo i Le pistole non discutono (1964) que en els anys immediatament posteriors adquiriran una rellevància molt superior a la que tenien en el moment de la seva estrena, com a Trilogia del dòlar.
Tot seguit li arriba l'oportunitat de compondre la banda sonora de la primera pel·lícula de Sergio Leone en el gènere del western: Per un grapat de dòlars. Morricone sap reconvertir els tòpics de la música de western en una cosa totalment original sense recórrer a desviacions atonals o jazzísties. Així, el tema dels títols barreja elements tradicionals com el galop de guitarra amb un fantasmagòric xiulet (ambdós executats per un amic de la infància del compositor, Alessandro Alessandroni), cors sense text i trets que sonen com gardel·les, en un exasperat crescendo que ens prepara per a les emocions que vindran.
Aconsegueix però l'èxit amb les pel·lícules de Sergio Leone, el pare dels spaghetti western. La col·laboració entre els dos comença el 1964 i de la mateixa van sorgir-ne les inoblidables: Per qualche dollaro in più, El bo, el lleig i el dolent, Fins que li va arribar l'hora i Hi havia una vegada l'Amèrica, l'última film del gran director.
Ha estat molt criticat per la seva atípica música, però abans que res ha estat valent integrant instruments poc comuns entre les grans orquestres. Després, l'any 1964 va tocar en el grup d'improvisació Nuova Consonanza fundat per Franco Evangelisti.
Morricone comença a consolidar-se de manera reconeguda i competent en el panorama de la música cinematogràfica internacional. D'una banda gràcies a les seves intenses col·laboracions amb directors italians com Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci, Dario Argento, Gillo Pontecorvo, Marc Bellocchio i Giuseppe Tornatore, i de l'altra per les esplèndides bandes sonores compostes per explicar grans històries al costat de directors americans i europeus de la talla de Terence Malick, John Carpenter, Brian De Palma, Roman Polanski, Roland Joffé o Pedro Almodóvar amb Átame.
És un dels més coneguts dels compositors cinematogràfics, gràcies sobretot a la música dels espagueti western, però també gràcies a les belles melodies de Dies de cel, La missió, L'ocell de les plomes de cristall o Cinema Paradiso.
També ha compost obres per a sèries de televisió, sent les més conegudes El secret del Sàhara, La Piovra, Marco Poloz o Cabàs.
Ha estat nominat a l'Oscar en 5 ocasions: Dies del cel (1978), La missió (1986), Els intocables d'Elliot Ness (1987), Bugsy (1991), Malena (2000), sense aconseguir-ne cap, però als Oscars de 2007 se li lliurà la seva primera estatueta com a reconeixement a tota la seva carrera.
Va compondre l'himne de la Copa Mundial de FIFA Argentina 1978.
També el nostre Oliver ens va trucar i vam estar amb el parlant una estoneta sobre pel·lícules d'abans i ara o sigui, Jaumes vs Oliver, però la "batalla" va quedar en un empat de professionals de les ones.
Bon profit de ràdio i de cinema!
...us presentem l'estrena absoluta dels Multicines La Vailet, que ha estat American Pie que, segons Jaume Chavarria, hem hagut d'esperar per ella 9 anys... Serà poc o molt?. A més a més, també ens parla d'ella encara que no l'havia vista Jaume Vidal, gran locutor amic de Panorames de cinema.
A la segona part del programa, tot trobant a faltar els nostres companys Imma Soler i Rafa G, que de seguida tornarem a tenir amb nosaltres, els Jaumes inicien una xerrada super animosa i enriquidora sobre les pel·lícules de les que havia estat artífex de la banda sonora Ennio Morricone.
Entre les més de 400 pel·lícules en què ha estat compositor musical Ennio, els nostres Chavarría i Vidal ens han parlat de Hi havia una vegada America, Cinema Paradiso, La Missió ("música èpica i suau, la conquesta amb bons i dolents, Morricone sap posar música i innovar, quedo flipant amb Ennio", segons paraules de Jaume Chavarría).
El seu debut cinematogràfic, és a dir, quan el seu nom apareix als crèdits, arriba el 1961 amb el film Il federale de Luciano Salce, una sàtira sobre la caiguda del feixisme amb una gran interpretació de Ugo Tognazzi. En aquest punt arrenca la seva abundant filmografia, que toca tots els gèneres, amb dues aportacions al western amb el pseudònim de Dan Savio: Gringo i Le pistole non discutono (1964) que en els anys immediatament posteriors adquiriran una rellevància molt superior a la que tenien en el moment de la seva estrena, com a Trilogia del dòlar.
Tot seguit li arriba l'oportunitat de compondre la banda sonora de la primera pel·lícula de Sergio Leone en el gènere del western: Per un grapat de dòlars. Morricone sap reconvertir els tòpics de la música de western en una cosa totalment original sense recórrer a desviacions atonals o jazzísties. Així, el tema dels títols barreja elements tradicionals com el galop de guitarra amb un fantasmagòric xiulet (ambdós executats per un amic de la infància del compositor, Alessandro Alessandroni), cors sense text i trets que sonen com gardel·les, en un exasperat crescendo que ens prepara per a les emocions que vindran.
Aconsegueix però l'èxit amb les pel·lícules de Sergio Leone, el pare dels spaghetti western. La col·laboració entre els dos comença el 1964 i de la mateixa van sorgir-ne les inoblidables: Per qualche dollaro in più, El bo, el lleig i el dolent, Fins que li va arribar l'hora i Hi havia una vegada l'Amèrica, l'última film del gran director.
Ha estat molt criticat per la seva atípica música, però abans que res ha estat valent integrant instruments poc comuns entre les grans orquestres. Després, l'any 1964 va tocar en el grup d'improvisació Nuova Consonanza fundat per Franco Evangelisti.
Morricone comença a consolidar-se de manera reconeguda i competent en el panorama de la música cinematogràfica internacional. D'una banda gràcies a les seves intenses col·laboracions amb directors italians com Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci, Dario Argento, Gillo Pontecorvo, Marc Bellocchio i Giuseppe Tornatore, i de l'altra per les esplèndides bandes sonores compostes per explicar grans històries al costat de directors americans i europeus de la talla de Terence Malick, John Carpenter, Brian De Palma, Roman Polanski, Roland Joffé o Pedro Almodóvar amb Átame.
És un dels més coneguts dels compositors cinematogràfics, gràcies sobretot a la música dels espagueti western, però també gràcies a les belles melodies de Dies de cel, La missió, L'ocell de les plomes de cristall o Cinema Paradiso.
També ha compost obres per a sèries de televisió, sent les més conegudes El secret del Sàhara, La Piovra, Marco Poloz o Cabàs.
Ha estat nominat a l'Oscar en 5 ocasions: Dies del cel (1978), La missió (1986), Els intocables d'Elliot Ness (1987), Bugsy (1991), Malena (2000), sense aconseguir-ne cap, però als Oscars de 2007 se li lliurà la seva primera estatueta com a reconeixement a tota la seva carrera.
Va compondre l'himne de la Copa Mundial de FIFA Argentina 1978.
També el nostre Oliver ens va trucar i vam estar amb el parlant una estoneta sobre pel·lícules d'abans i ara o sigui, Jaumes vs Oliver, però la "batalla" va quedar en un empat de professionals de les ones.
Bon profit de ràdio i de cinema!
Cartellera dels
Multicines La Vailet del 4 al 10 de Maig
Multicines La Vailet del 4 al 10 de Maig
Per a més informació podeu consultar la pàgina de la Vailet.
dijous, 26 d’abril del 2012
24è MKC de la temporada:
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
Morricone vs Williams...I cinema sobre excursionisme,
pel 5è enVoltats de cinema!
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
Morricone vs Williams...I cinema sobre excursionisme,
pel 5è enVoltats de cinema!
Al 95è Més que cinema de Ràdio Sant Vicenç...
...com cada setmana i puntualment us informem sobre el que podeu anar a veure els Multicines La Vailet. Aquesta setmana l'estrena absoluta ha estat Los Vengadores de Marvel.
Les altres pel·lícules que han entrat nous a la cartellera han estat Hem de parlar de Kevin i Grup 7.
La música de John Williams és molt coneguda. Gairebé tothom pot nomenar com cinc pel·lícules que va compondre la música. Acaben de passar a ser pel·lícules molt notables. Ara bé, si t'acostes a una persona a l'atzar a l'escola secundària, i mai més probable és que hagi sentit parlar d'ell. John Williams ha fet 111 pel·lícules fins ara. Morricone ha fet 495. I perquè dic tot això, doncs perquè el gran Jaume Chavarria en aquesta ocasió ens ha parlat dels dos compositors en qüestió, Ennio Morricone i Jhon Williams. Sobretot de dues pel·lícules com són Malditos Bastardos i Tintín, per sorprendre'ns en les similituds molt grans que hi ha quant a la música es refereix.
...com cada setmana i puntualment us informem sobre el que podeu anar a veure els Multicines La Vailet. Aquesta setmana l'estrena absoluta ha estat Los Vengadores de Marvel.
Les altres pel·lícules que han entrat nous a la cartellera han estat Hem de parlar de Kevin i Grup 7.
La música de John Williams és molt coneguda. Gairebé tothom pot nomenar com cinc pel·lícules que va compondre la música. Acaben de passar a ser pel·lícules molt notables. Ara bé, si t'acostes a una persona a l'atzar a l'escola secundària, i mai més probable és que hagi sentit parlar d'ell. John Williams ha fet 111 pel·lícules fins ara. Morricone ha fet 495. I perquè dic tot això, doncs perquè el gran Jaume Chavarria en aquesta ocasió ens ha parlat dels dos compositors en qüestió, Ennio Morricone i Jhon Williams. Sobretot de dues pel·lícules com són Malditos Bastardos i Tintín, per sorprendre'ns en les similituds molt grans que hi ha quant a la música es refereix.
Cartellera dels
Multicines La Vailet del 27 de abril al 3 de maig
Multicines La Vailet del 27 de abril al 3 de maig
Per a més informació podeu consultar la pàgina de la Vailet.
diumenge, 22 d’abril del 2012
23è MKC de la temporada:
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
L'equip al complet parlant sobre cinema i educació.
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
L'equip al complet parlant sobre cinema i educació.
Al 94è Més que cinema de Ràdio Sant Vicenç...
...l'habitual repàs de la cartellera de Multicines La Vailet, l'hem fet l'equip al completo.El estrena absoluta ha estat la pel·lícula "Els jocs de la fam" i un altre estrena que se'ns va oblidar parlar sobre el és la pel·lícula "Tots els dies de la meva vida ".
Com sempre us deixem els tràilers d'aquests films perquè us feu una idea sobre el que podeu gaudir als cinemes de Sant Vicenç dels Horts.
A la segona part del programa Francesc Aguilar, Imma Soler, Jaume Chavarría, Rafa G. i Mariola Martinez hem parlat sobre diverses pel·lícules que versen sobre l'educació, ja que aquest és el tema que com sabeu es tractarà en el quart cinefòrum EnVOltas, que se celebrarà el proper dia 25 d'abril a les 6 de la tarda a la Biblioteca municipal Les Voltes, dia en què podrem visionar la pel·lícula "la Classe".
Algunes de les que hem esmentat han estat:
- "El col·legial" (College, 1927, James W. Horne).
- "La cinta blanca" (La cinta blanca, 2009, Michael Haneke). De la qual Jaume Chavarría comentar que era un exemple dels valors equivocats.
- "La llengua de les papallones" (1999, Jose Luis Cuerda) i la Imma ens va fer un curiós paral · lelisme amb Pa Negre.
- "El miracle d'Ana Sullivan" (The Miracle Worker, 1962, Arthur Penn)
Gairebé en finalitzar el programa però no per això menys important nostre amic i company Rafa Gamboa ens va parlar de dos interessants i curioses pel · lícules que podem trobar a Casa Hobby.
Aquests films són:
- Class of 1984(Lester, 1982): Classe de 1984 evoca un futur proper on els joves punk tenen més barreres, pensem en La taronja mecànica, Escape from New York i moltes altres pel·lícules de la dècada de 1970 que expressen temors similars. Però no és sobretot una pel·lícula de l'ensenyament de l'ansietat, que en alguns aspectes fins i tot va caure just (uns anys més tard, moltes escoles secundàries nord-americans estaven equipats amb detectors de metalls en realitat a l'entrada). Classe de 1984 és una de les primeres pel·lícules d'aquest tipus (el segueixen El substitut, Battle Royale i moltes altres) una estrena de pel·lícula de culte, i això li va fer Tous ces films, totes aquestes pel·lícules, i l'acció de la Classe de 1984, perdrà la part polèmica d'explotar el "potencial" pel·lícula d'acció!. la pel·lícula també es fa ressò de Blackboard Jungle, una de les primeres pel·lícules sobre la violència en el sistema educatiu.
- Akira (アキラ?) és un Manga en el qual també es basa la pel·lícula homònima d'animació japonesa. Ambdues obres van tenir un reconeixement instantani com clàssics dins dels seus respectius gèneres. El Manga, de més de dos mil pàgines, va ser escrit i dibuixat per Katsuhiro Otomo entre els anys 1982 i 1993 obtenint un èxit significatiu al Japó ia la resta del món. Premiada amb el Premi Kodansha al millor manga el 1984 en la categoria general (一般 部门).
El llargmetratge es separa de la línia argumental del manga per causes clares: la pel · lícula va ser estrenada cinc anys abans de la conclusió del màniga. Akira s'ambienta a la ciutat futurista de Neo-Tòquio, representada amb profund detall en la pel · lícula d'animació (es van invertir prop de set milions de dòlars només en els decorats).
Com podreu escoltar tantes vegades com vulgueu ens ha quedat un MKC molt xulo. I ja queden menys per al volum 100.
Bon profit de ràdio i de cinema!
...l'habitual repàs de la cartellera de Multicines La Vailet, l'hem fet l'equip al completo.El estrena absoluta ha estat la pel·lícula "Els jocs de la fam" i un altre estrena que se'ns va oblidar parlar sobre el és la pel·lícula "Tots els dies de la meva vida ".
Com sempre us deixem els tràilers d'aquests films perquè us feu una idea sobre el que podeu gaudir als cinemes de Sant Vicenç dels Horts.
A la segona part del programa Francesc Aguilar, Imma Soler, Jaume Chavarría, Rafa G. i Mariola Martinez hem parlat sobre diverses pel·lícules que versen sobre l'educació, ja que aquest és el tema que com sabeu es tractarà en el quart cinefòrum EnVOltas, que se celebrarà el proper dia 25 d'abril a les 6 de la tarda a la Biblioteca municipal Les Voltes, dia en què podrem visionar la pel·lícula "la Classe".
Algunes de les que hem esmentat han estat:
- "El col·legial" (College, 1927, James W. Horne).
- "La cinta blanca" (La cinta blanca, 2009, Michael Haneke). De la qual Jaume Chavarría comentar que era un exemple dels valors equivocats.
- "La llengua de les papallones" (1999, Jose Luis Cuerda) i la Imma ens va fer un curiós paral · lelisme amb Pa Negre.
- "El miracle d'Ana Sullivan" (The Miracle Worker, 1962, Arthur Penn)
Gairebé en finalitzar el programa però no per això menys important nostre amic i company Rafa Gamboa ens va parlar de dos interessants i curioses pel · lícules que podem trobar a Casa Hobby.
Aquests films són:
- Class of 1984(Lester, 1982): Classe de 1984 evoca un futur proper on els joves punk tenen més barreres, pensem en La taronja mecànica, Escape from New York i moltes altres pel·lícules de la dècada de 1970 que expressen temors similars. Però no és sobretot una pel·lícula de l'ensenyament de l'ansietat, que en alguns aspectes fins i tot va caure just (uns anys més tard, moltes escoles secundàries nord-americans estaven equipats amb detectors de metalls en realitat a l'entrada). Classe de 1984 és una de les primeres pel·lícules d'aquest tipus (el segueixen El substitut, Battle Royale i moltes altres) una estrena de pel·lícula de culte, i això li va fer Tous ces films, totes aquestes pel·lícules, i l'acció de la Classe de 1984, perdrà la part polèmica d'explotar el "potencial" pel·lícula d'acció!. la pel·lícula també es fa ressò de Blackboard Jungle, una de les primeres pel·lícules sobre la violència en el sistema educatiu.
- Akira (アキラ?) és un Manga en el qual també es basa la pel·lícula homònima d'animació japonesa. Ambdues obres van tenir un reconeixement instantani com clàssics dins dels seus respectius gèneres. El Manga, de més de dos mil pàgines, va ser escrit i dibuixat per Katsuhiro Otomo entre els anys 1982 i 1993 obtenint un èxit significatiu al Japó ia la resta del món. Premiada amb el Premi Kodansha al millor manga el 1984 en la categoria general (一般 部门).
El llargmetratge es separa de la línia argumental del manga per causes clares: la pel · lícula va ser estrenada cinc anys abans de la conclusió del màniga. Akira s'ambienta a la ciutat futurista de Neo-Tòquio, representada amb profund detall en la pel · lícula d'animació (es van invertir prop de set milions de dòlars només en els decorats).
Com podreu escoltar tantes vegades com vulgueu ens ha quedat un MKC molt xulo. I ja queden menys per al volum 100.
Bon profit de ràdio i de cinema!
dijous, 19 d’abril del 2012
Cartellera dels
Multicines La Vailet del 20 al 26 de abril
Multicines La Vailet del 20 al 26 de abril
Per a més informació podeu consultar la pàgina de la Vailet.
divendres, 13 d’abril del 2012
22è MKC de la temporada:
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
Per fi Jaume Chavarría ha parlat del seu "llibre"
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
Per fi Jaume Chavarría ha parlat del seu "llibre"
Al 93è Més que cinema de Ràdio Sant Vicenç...
... hem fet, com cada setmana, un repàs a la cartellera de Multicines La Vailet. En aquesta ocasió l'estrena absoluta com anomenem al qual coincideix amb estrena nacional, ha estat la pel·lícula Battleship.
L'altre estrena del que per cert hem parlat llargament ha estat "Les males herbes" (Les Herbes folles).George (André Dussollier) i Margarite (Sabine Azéma) són totalment diferents. Però un dia, per casualitat, les seves vides es trobaran.
A ella li robaran la cartera amb tota la seva documentació. Ell trobarà les seves identificació en un aparcament i el portarà a la comissaria de policia.No obstant això, aviat començarà a adonar-se que està interessat d'una forma especial en aquesta dona.Li intriga seva forma de comportar-se i la seva personalitat.Així que començarà a seguir-la i a espiar-la.Començarà fins i tot a cridar per telèfon, el que al principi a Margarite la alarmará, creient que es troba davant un psicòpata. No obstant això, a poc a poc hi haurà un acostament entre ells. Podrà sorgir l'amor?
Última pel·lícula fins al moment del veterà Alain Resnais ('Hiroshima mon amour') i protagonitzada per dos dels seus actors fetitxe de tota la vida (Dussollier i Azéma, la seva dona a la vida real). 'Les males herbes' (el títol en francès té a veure amb la bogeria), és una pel · lícula diferent, anàrquica i profundament lliure. Un cant d'amor al cinema i la seva història.
També i per fi, hem pogut parlar amb Jaume Chavarría sobre els inicis del cinema a Sant Vicenç dels Horts, recordant qual va ser la primera pel.lícula que es va emetre als cinemes de la localitat, i també ens va revelar que pianistes estaven amenitzant les pelis mudes. I una altra curiositat sobre com realitzaven en els anys 30 els efectes sonors especiale. Sabeu com? escolteu el programa i us emocionareis com nosaltres.
Per descomptat no ens hem oblidat de parlar del quart cinefòrum que es realitzarà el proper 26 d'abril, a les 6 de la tarda a la bibliloteca Les Voltes, en aquesta ocasió tractarem l'educació, i podrem veure La Classe (Entre les murs, Laurent Cantet, França, 2008):
I com no: al final del programa connectem amb els companys InfiLMtrats, de Montcada Ràdio.
En aquesta ocasió hem estat duent a terme MKC, Jaume Chavarría, Imma Soler, Mariola Martínez i el nostre Oliver. A Rafa G. li hem trobat a faltar i l'esperem amb els braços oberts la setmana vinent.
Bon profit de ràdio i de cinema!
... hem fet, com cada setmana, un repàs a la cartellera de Multicines La Vailet. En aquesta ocasió l'estrena absoluta com anomenem al qual coincideix amb estrena nacional, ha estat la pel·lícula Battleship.
L'altre estrena del que per cert hem parlat llargament ha estat "Les males herbes" (Les Herbes folles).George (André Dussollier) i Margarite (Sabine Azéma) són totalment diferents. Però un dia, per casualitat, les seves vides es trobaran.
A ella li robaran la cartera amb tota la seva documentació. Ell trobarà les seves identificació en un aparcament i el portarà a la comissaria de policia.No obstant això, aviat començarà a adonar-se que està interessat d'una forma especial en aquesta dona.Li intriga seva forma de comportar-se i la seva personalitat.Així que començarà a seguir-la i a espiar-la.Començarà fins i tot a cridar per telèfon, el que al principi a Margarite la alarmará, creient que es troba davant un psicòpata. No obstant això, a poc a poc hi haurà un acostament entre ells. Podrà sorgir l'amor?
Última pel·lícula fins al moment del veterà Alain Resnais ('Hiroshima mon amour') i protagonitzada per dos dels seus actors fetitxe de tota la vida (Dussollier i Azéma, la seva dona a la vida real). 'Les males herbes' (el títol en francès té a veure amb la bogeria), és una pel · lícula diferent, anàrquica i profundament lliure. Un cant d'amor al cinema i la seva història.
També i per fi, hem pogut parlar amb Jaume Chavarría sobre els inicis del cinema a Sant Vicenç dels Horts, recordant qual va ser la primera pel.lícula que es va emetre als cinemes de la localitat, i també ens va revelar que pianistes estaven amenitzant les pelis mudes. I una altra curiositat sobre com realitzaven en els anys 30 els efectes sonors especiale. Sabeu com? escolteu el programa i us emocionareis com nosaltres.
Per descomptat no ens hem oblidat de parlar del quart cinefòrum que es realitzarà el proper 26 d'abril, a les 6 de la tarda a la bibliloteca Les Voltes, en aquesta ocasió tractarem l'educació, i podrem veure La Classe (Entre les murs, Laurent Cantet, França, 2008):
I com no: al final del programa connectem amb els companys InfiLMtrats, de Montcada Ràdio.
En aquesta ocasió hem estat duent a terme MKC, Jaume Chavarría, Imma Soler, Mariola Martínez i el nostre Oliver. A Rafa G. li hem trobat a faltar i l'esperem amb els braços oberts la setmana vinent.
Bon profit de ràdio i de cinema!
dijous, 12 d’abril del 2012
Cartellera dels
Multicines La Vailet del 13 al 19 de abril
Multicines La Vailet del 13 al 19 de abril
Per a més informació podeu consultar la pàgina de la Vailet.
dijous, 5 d’abril del 2012
Cartellera dels
Multicines La Vailet del 6 al 12 de abril
Multicines La Vailet del 6 al 12 de abril
Per a més informació podeu consultar la pàgina de la Vailet.
dimarts, 3 d’abril del 2012
Rec 3 Genesis (2012)
Como la saga Rec sigue adelante, gentileza de Multicines La Vailet aquí esta mi opinión sobre la tercera parte.
¿Qué buscaba?
- Cine español de calidad.
- Una película de terror pero con ese toque nacional.
- Sangre y diversión
- Pasar un buen rato durante la hora y veinte que dura el film.
- Escuchar la banda sonora en pantalla grande.
- Engancharme a esta saga.
¿Qué encontré?
- El híbrido que saldría de una película dirigida por Mariano Ozores dónde una fan de Crepúsculo hubiese escrito los diálogos.
- Actores muy malos que aparecen y desaparecen sin ningún sentido.
- Un argumento genial pero un guión horrible con situaciones esperpénticas que no llevan a ningún lado.
- Una película dónde el amor cobra protagonismo hasta el aburrimiento.
- Chistes sin gracia.
- La banda sonora es más anecdótica de lo que se vende.
- Una escena final que es lo mejor del film.
- Leticia Dolera mola a partir de que enloquece.
- Vincular el cristianismo a los zombies de una fenomenal manera.
Nota: 5
Lo mejor: Sin enganchar, no aburre.
Lo peor: Mucha guarnición para tampoco plato.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)